I tu de qui eres? La falta i les memòries en la poesia de Teresa Pascual
El propòsit d’aquest article és estudiar la construcció de la memòria en la poesia de Teresa Pascual. Des dels primers llibres trobarem termes que fan referència al record, encara que no hi ha un intent d’elaborar una història, de construir una memòria. En aquesta etapa inicial, que inclouria Flexo...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Universidad de Alicante
2024-11-01
|
| Series: | Ítaca |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://itaca.ua.es/article/view/27323 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| Summary: | El propòsit d’aquest article és estudiar la construcció de la memòria en la poesia de Teresa Pascual. Des dels primers llibres trobarem termes que fan referència al record, encara que no hi ha un intent d’elaborar una història, de construir una memòria. En aquesta etapa inicial, que inclouria Flexo (1988), Les hores (1988) i Arena (1992), el record, que va associat a la falta, representa només l’absència temporal de la persona estimada. Serà en els tres poemaris següents, Currículum vitae (1996), El temps en ordre (2002) i Rebel·lió de la sal (2008), quan aparega la memòria crítica. Aquesta es caracteritza per una reflexió sobre el passat que ha engegat el record, la manera com ha determinat el present. La finalitat de la memòria crítica és comprendre i alliberar un passat retingut que no deixa viure el present. L’estudi subratlla la importància del poema «Vindré demà», ja que marca un punt d’inflexió en la trajectòria que traça el treball. Aquí la desaparició ha esdevingut definitiva i, per tant, canvia el mode de situar-se en el món, ara el subjecte ha de pensar-se des de la falta. Amb Herències (2011) s’inicia una última etapa que inclourà València Nord (2014), Vertical (2018) i que, de moment, arriba fins a l’últim llibre publicat, Tot passa baix (2022). L’estudi mostra com el treball de memorització és fonamental perquè la falta anirà definint cada vegada més la protagonista dels poemes, que ha perdut la baula que la unia a un món que ja no existeix. Escriure els records i recuperar les paraules d’un altre temps serà una forma d’arrelar-se al món i, al mateix temps, de deixar una herència. |
|---|---|
| ISSN: | 2172-5500 2386-4753 |