Arqueologies d’allò nacional: Albert Boadella i la nova versió d’El Nacional

En aquest article s'analitza la dinàmica de resistència i normalització en la cultura catalana contemporània a través de l’estudi de cas de la nova versió d'una obra de creació col·lectiva d’Els Joglars. L'obra en qüestió, El Nacional, es va representar per primera vegada l’any 1993...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Author: Helena Buffery
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Oberta de Catalunya 2013-05-01
Series:Digithum
Subjects:
Online Access:https://192.168.73.126/index.php/Digithum/article/view/271999
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
Description
Summary:En aquest article s'analitza la dinàmica de resistència i normalització en la cultura catalana contemporània a través de l’estudi de cas de la nova versió d'una obra de creació col·lectiva d’Els Joglars. L'obra en qüestió, El Nacional, es va representar per primera vegada l’any 1993 com a resposta als canvis en el panorama de la producció teatral contemporània, marcat per una creixent intervenció política en l'àmbit de la cultura. En concret, l’obra presentava un desafiament a la visió monumental d’un Teatre Nacional de Catalunya a través del compromís permanent amb un teatre nacional català alternatiu fonamentat en l'exploració creativa de la identitat en la representació teatral. El Nacional, que ha tornat als escenaris com a part de la celebració del cinquantè aniversari de la fundació d’Els Joglars, s'ha presentat explícitament com una clarivident exploració de les condicions i la necessitat d'una cultura de la resistència, capaç de mantenir-se ferma davant de la tendència normalitzadora del poder polític i econòmic. No obstant això, tant el discurs sobre allò nacional en què s’ha inserit l’obra com l’enfocament arqueològic, particularment evident, d’aquesta nova versió substitueixen l'estètica (i l'ètica) més translacional que va ser el segell distintiu de les creacions col·lectives  pròpies dels Joglars per un tipus de representació més compromesa amb la repetició i la reinscripció, que dóna com a resultat la reproducció i la fetitxització dels estereotips del fet diferencial català.
ISSN:1575-2275