«No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant
Aquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d’una mostra d’estudiants de quart d’ESO d’origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d’una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L’o...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Societat Catalana de Sociolingüística
2020-07-01
|
| Series: | Treballs de Sociolingüística Catalana |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/145513 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| _version_ | 1850213915060862976 |
|---|---|
| author | Ave?lí Flors-Mas |
| author_facet | Ave?lí Flors-Mas |
| author_sort | Ave?lí Flors-Mas |
| collection | DOAJ |
| description | Aquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d’una mostra d’estudiants de quart d’ESO d’origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d’una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L’objectiu és entendre els processos de formació dels seus repertoris i identitats lingüístics, i saber fins a quin punt esdevenen nous parlants del català i/o del castellà. Els resultats mostren que la llar es configura com l’únic espai en què encara predomina l’ús de les llengües immigrants, i que les aules apareixen com l’únic espai d’aprenentatge i de pràctica limitada del català. El camp de la socialització amb iguals, en canvi, està marcat per un ús restringit de les llengües immigrants i per un ús extensiu del castellà, que consideren clau per a la creació de noves relacions en la societat d’acollida. Tot i que no es detecta un rebuig explícit del català, al qual reconeixen una certa legitimitat en clau territorial i històrica, el veuen com un recurs limitat al seu grup de parlants nadius, del qual no se senten part.
Paraules clau: nous parlants, immigració, pràctiques lingüístiques, ideologies lingüístiques, País Valencià. |
| format | Article |
| id | doaj-art-ee78d89076b24db98ad5fbedb349d660 |
| institution | OA Journals |
| issn | 0211-0784 2013-9136 |
| language | Catalan |
| publishDate | 2020-07-01 |
| publisher | Societat Catalana de Sociolingüística |
| record_format | Article |
| series | Treballs de Sociolingüística Catalana |
| spelling | doaj-art-ee78d89076b24db98ad5fbedb349d6602025-08-20T02:09:02ZcatSocietat Catalana de SociolingüísticaTreballs de Sociolingüística Catalana0211-07842013-91362020-07-0130«No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrantAve?lí Flors-Mas0Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació. Universitat de BarcelonaAquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d’una mostra d’estudiants de quart d’ESO d’origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d’una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L’objectiu és entendre els processos de formació dels seus repertoris i identitats lingüístics, i saber fins a quin punt esdevenen nous parlants del català i/o del castellà. Els resultats mostren que la llar es configura com l’únic espai en què encara predomina l’ús de les llengües immigrants, i que les aules apareixen com l’únic espai d’aprenentatge i de pràctica limitada del català. El camp de la socialització amb iguals, en canvi, està marcat per un ús restringit de les llengües immigrants i per un ús extensiu del castellà, que consideren clau per a la creació de noves relacions en la societat d’acollida. Tot i que no es detecta un rebuig explícit del català, al qual reconeixen una certa legitimitat en clau territorial i històrica, el veuen com un recurs limitat al seu grup de parlants nadius, del qual no se senten part. Paraules clau: nous parlants, immigració, pràctiques lingüístiques, ideologies lingüístiques, País Valencià.https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/145513nous parlantsimmigraciópràctiques lingüístiquesideologies lingüístiquesPaís Valencià |
| spellingShingle | Ave?lí Flors-Mas «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant Treballs de Sociolingüística Catalana nous parlants immigració pràctiques lingüístiques ideologies lingüístiques País Valencià |
| title | «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant |
| title_full | «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant |
| title_fullStr | «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant |
| title_full_unstemmed | «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant |
| title_short | «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar» : pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant |
| title_sort | no es que no m agrade el valencia es que no es pot usar practiques i ideologies linguistiques entre adolescents castellonencs d origen immigrant |
| topic | nous parlants immigració pràctiques lingüístiques ideologies lingüístiques País Valencià |
| url | https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/145513 |
| work_keys_str_mv | AT aveliflorsmas noesquenomagradeelvalenciaesquenoespotusarpractiquesiideologieslinguistiquesentreadolescentscastellonencsdorigenimmigrant |