Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió
Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitad...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Universitat Autònoma de Barcelona
1994-09-01
|
| Series: | Documents d'Anàlisi Geogràfica |
| Online Access: | https://dag.revista.uab.cat/article/view/1053 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| _version_ | 1850266311997784064 |
|---|---|
| author | Margarida Castañer i Vivas |
| author_facet | Margarida Castañer i Vivas |
| author_sort | Margarida Castañer i Vivas |
| collection | DOAJ |
| description |
Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats.
Tenint present això, l'objectiu principal és determinar l'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el perímetre principal i bàsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat —ciutats difuses, àrees urbanes o ciutats reals— és el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada.
El paràmetre escollit per interpretar aquesta realitat —relació residencia-treball (extret del qüestionari del Cens i Padró d'habitants del 1981 i 1986 respectivament)— s'ha treballat a partir de la relació origen-destinació i destinació-origen que s'estableix entre dos municipis i un cop determinat un valor llindar, es defineix el concepte de cohesió.
D'altra banda, moltes de les ciutats reals definides a partir dels paràmetres de mobilitat laboral tenen altres atributs urbans que les reforcen com a punts impulsors de la dinàmica territorial i com a ciutats estructuradores de territori. Aquest fet es constata a partir de la comparació dels resultats del model de cohesió i dels resultats finals obtinguts per diferents treballs que analitzen la xarxa urbana de Catalunya.
|
| format | Article |
| id | doaj-art-b9883aa9112e466b9a763dfecc79c078 |
| institution | OA Journals |
| issn | 0212-1573 2014-4512 |
| language | Catalan |
| publishDate | 1994-09-01 |
| publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| record_format | Article |
| series | Documents d'Anàlisi Geogràfica |
| spelling | doaj-art-b9883aa9112e466b9a763dfecc79c0782025-08-20T01:54:12ZcatUniversitat Autònoma de BarcelonaDocuments d'Anàlisi Geogràfica0212-15732014-45121994-09-012510.5565/rev/dag.1053Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesióMargarida Castañer i Vivas Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats. Tenint present això, l'objectiu principal és determinar l'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el perímetre principal i bàsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat —ciutats difuses, àrees urbanes o ciutats reals— és el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada. El paràmetre escollit per interpretar aquesta realitat —relació residencia-treball (extret del qüestionari del Cens i Padró d'habitants del 1981 i 1986 respectivament)— s'ha treballat a partir de la relació origen-destinació i destinació-origen que s'estableix entre dos municipis i un cop determinat un valor llindar, es defineix el concepte de cohesió. D'altra banda, moltes de les ciutats reals definides a partir dels paràmetres de mobilitat laboral tenen altres atributs urbans que les reforcen com a punts impulsors de la dinàmica territorial i com a ciutats estructuradores de territori. Aquest fet es constata a partir de la comparació dels resultats del model de cohesió i dels resultats finals obtinguts per diferents treballs que analitzen la xarxa urbana de Catalunya. https://dag.revista.uab.cat/article/view/1053 |
| spellingShingle | Margarida Castañer i Vivas Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió Documents d'Anàlisi Geogràfica |
| title | Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió |
| title_full | Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió |
| title_fullStr | Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió |
| title_full_unstemmed | Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió |
| title_short | Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió |
| title_sort | una nova dimensio de la xarxa de ciutats a catalunya les arees de cohesio |
| url | https://dag.revista.uab.cat/article/view/1053 |
| work_keys_str_mv | AT margaridacastanerivivas unanovadimensiodelaxarxadeciutatsacatalunyalesareesdecohesio |