Effectiveness of the use of patagial wing tags for griffon vultures (Gyps fulvus) in Spain

Efectivitat de l’ús de marques alars patagials en el marcatge del voltor comú (Gyps fulvus) a Espanya Es descriu el disseny de marques alars patagials de lectura dorsoventral d’alta durabilitat per al marcatge i el seguiment d’exemplars de voltor comú Gyps fulvus. Amb aquest objectiu es van marcar...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Authors: A. Seguí, A. Belda, P. M. Mojica, M. B. Zaragozí
Format: Article
Language:Catalan
Published: Museu de Ciències Naturals de Barcelona 2019-01-01
Series:Arxius de Miscel-lània Zoològica
Subjects:
Online Access:https://raco.cat/index.php/AMZ/article/view/352602
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
Description
Summary:Efectivitat de l’ús de marques alars patagials en el marcatge del voltor comú (Gyps fulvus) a Espanya Es descriu el disseny de marques alars patagials de lectura dorsoventral d’alta durabilitat per al marcatge i el seguiment d’exemplars de voltor comú Gyps fulvus. Amb aquest objectiu es van marcar ocells aclimatats dins del Projecte Canyet de recuperació del voltor comú com a espècie nidificant al Parc Natural de la Serra de Mariola (Comunitat Valenciana). Un total de 193 voltors van ser marcats en el període 2000-2015 en el punt de mostreig i 43 individus van ser recapturats, amb un valor mitjà de 1.362 dies (SD ± 543,78). De la mateixa manera, es va pesar la meitat de la mostra d’individus capturats (n = 20), els quals van presentar un valor mitjà de 9,11 kg (SD ± 1,14). També es va mesurar l’àrea de les perforacions cicatritzades, la superfície mitjana de les quals va ser de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Les marques alars van proporcionar resultats molt satisfactoris, que permeten aprofundir en els patrons de comportament interespecífic, així com en els moviments de nomadisme. S’ha constatat que el disseny final d’aquestes marques és adequat atès que la identificació a distància és bona i la incidència negativa en els individus és molt reduïda. A més a més, aquest sistema permet la diferenciació d’individus amb una freqüència elevada. S’ha constatat així mateix que aquest dispositiu no interfereix en les etapes vitals de l’espècie i que, adaptant-lo convenientment a escala, resultaria factible per a altres espècies ornítiques.
ISSN:1698-0476