Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició

La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals i lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s’entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correfe...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Authors: Josep E. Ribera i Condomina, Maria Josep Marín Jordà, Núria Alturo Monné
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat de València 2018-12-01
Series:Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics
Subjects:
Online Access:https://turia.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13518
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
_version_ 1850113158472007680
author Josep E. Ribera i Condomina
Maria Josep Marín Jordà
Núria Alturo Monné
author_facet Josep E. Ribera i Condomina
Maria Josep Marín Jordà
Núria Alturo Monné
author_sort Josep E. Ribera i Condomina
collection DOAJ
description La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals i lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s’entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s’encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual.  Com a fenomen que inclou la pronominalització, l’el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l’ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D’una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d’altra banda, palesa el grau d’activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l’organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula a la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació –l’objectiu definitori del discurs– en el nivell contextual i pragmàtic.
format Article
id doaj-art-4c02bfc4f95943468324949afd7f013f
institution OA Journals
issn 1135-416X
2444-1449
language Catalan
publishDate 2018-12-01
publisher Universitat de València
record_format Article
series Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics
spelling doaj-art-4c02bfc4f95943468324949afd7f013f2025-08-20T02:37:13ZcatUniversitat de ValènciaQuaderns de Filologia: Estudis Lingüístics1135-416X2444-14492018-12-01232310.7203/qf.23.13518Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognicióJosep E. Ribera i Condomina0Maria Josep Marín Jordà1Núria Alturo Monné2<p>Universitat de Val&egrave;ncia</p><p>Universitat de Val&egrave;ncia</p><p>Universitat de Barcelona</p> La cohesió referencial integra una sèrie de mecanismes gramaticals i lèxics de tipus fòric que estableixen lligams de caràcter sintàctic i semàntic entre les entitats discursives. Mitjançant la referència, els significats textuals s’entreteixeixen, de manera que es creen una sèrie de xarxes correferencials i de sentit a través de les quals s’encadenen els mots per contribuir a la cohesió textual.  Com a fenomen que inclou la pronominalització, l’el·lipsi o anàfora zero, la dixi textual (que es concreta bàsicament en l’ús no exofòric de demostratius) i una varietat de mecanismes de cohesió lèxica (relacions de repetició, reiteració i associació), la cohesió referencial se situa en la interfície entre el nivell gramatical i el pragmaticodiscursiu. D’una banda, explicita relacions sintacticosemàntiques de tipus estructural i jeràrquic entre els constituents oracionals; d’altra banda, palesa el grau d’activació de les entitats discursives en la memòria dels interlocutors i constitueix una evidència de l’organització discursiva, que permet interpretar la progressió temàtica i la coherència. Així doncs, la diversitat de mecanismes de referència es vincula a la cohesió textual, en el nivell microestructural; esdevé una empremta, palesa i palpable, de les relacions de coherència, en el nivell de la macroestructura, i permet resseguir els processos cognitius en què interactuen els interlocutors per tal de fer efectiva la comunicació –l’objectiu definitori del discurs– en el nivell contextual i pragmàtic. https://turia.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13518interfície gramàtica-discursreferènciacohesiócoherènciacognició
spellingShingle Josep E. Ribera i Condomina
Maria Josep Marín Jordà
Núria Alturo Monné
Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics
interfície gramàtica-discurs
referència
cohesió
coherència
cognició
title Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
title_full Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
title_fullStr Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
title_full_unstemmed Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
title_short Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició
title_sort els mecanismes de referencia en la interficie gramatica discurs cohesio coherencia i cognicio
topic interfície gramàtica-discurs
referència
cohesió
coherència
cognició
url https://turia.uv.es/index.php/qfilologia/article/view/13518
work_keys_str_mv AT joseperiberaicondomina elsmecanismesdereferenciaenlainterficiegramaticadiscurscohesiocoherenciaicognicio
AT mariajosepmarinjorda elsmecanismesdereferenciaenlainterficiegramaticadiscurscohesiocoherenciaicognicio
AT nuriaalturomonne elsmecanismesdereferenciaenlainterficiegramaticadiscurscohesiocoherenciaicognicio