Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica
En aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació...
Saved in:
| Main Authors: | , , |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Institut d'Estudis Catalans
2019-01-01
|
| Series: | Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/145112 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| _version_ | 1850265418215718912 |
|---|---|
| author | Raquel de la Arada Ferran Sánchez Margalef Conrad Vilanou Torrano |
| author_facet | Raquel de la Arada Ferran Sánchez Margalef Conrad Vilanou Torrano |
| author_sort | Raquel de la Arada |
| collection | DOAJ |
| description | En aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació eslava. Altrament, aquesta dinàmica es va fer evident a partir de la invasió napoleònica (1812) i de la Guerra de Crimea (1854-56), que va comportar la derrota russa i una afirmació de la seva idiosincràsia, per la qual cosa es va potenciar el paper de la religió ortodoxa i la literatura, que va generar un renaixement espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Amb tot, la Revolució que va esclatar el 1917 va comportar la irrupció d’una nova visió cultural i pedagògica que va quedar supeditada als principis soviètics que van limitar la capacitat d’acció d’una figura de referència com Anatoli Lunatxarski, comissari del Poble d’Instrucció Pública. Altrament, l’actual situació de Rússia s’il·lumina a través d’aquesta fenomenologia històrica en què la religió ortodoxa, l’espiritualitat messiànica i el nacionalisme configuren un univers mental que consolida la projecció del paneslavisme a l’Europa de l’est.
Paraules clau: Rússia, església ortodoxa, espiritualisme, paneslavisme, Revolució soviètica, Lunatxarski. |
| format | Article |
| id | doaj-art-3ec1d782b8ee4910bfbf0b12f4eb8a09 |
| institution | OA Journals |
| issn | 1134-0258 2013-9632 |
| language | Catalan |
| publishDate | 2019-01-01 |
| publisher | Institut d'Estudis Catalans |
| record_format | Article |
| series | Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació |
| spelling | doaj-art-3ec1d782b8ee4910bfbf0b12f4eb8a092025-08-20T01:54:26ZcatInstitut d'Estudis CatalansEducació i Història: Revista d'Història de l'Educació1134-02582013-96322019-01-0133Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució sovièticaRaquel de la Arada0Ferran Sánchez Margalef1Conrad Vilanou Torrano2Universitat de BarcelonaUniversitat de BarcelonaUniversitat de BarcelonaEn aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació eslava. Altrament, aquesta dinàmica es va fer evident a partir de la invasió napoleònica (1812) i de la Guerra de Crimea (1854-56), que va comportar la derrota russa i una afirmació de la seva idiosincràsia, per la qual cosa es va potenciar el paper de la religió ortodoxa i la literatura, que va generar un renaixement espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Amb tot, la Revolució que va esclatar el 1917 va comportar la irrupció d’una nova visió cultural i pedagògica que va quedar supeditada als principis soviètics que van limitar la capacitat d’acció d’una figura de referència com Anatoli Lunatxarski, comissari del Poble d’Instrucció Pública. Altrament, l’actual situació de Rússia s’il·lumina a través d’aquesta fenomenologia històrica en què la religió ortodoxa, l’espiritualitat messiànica i el nacionalisme configuren un univers mental que consolida la projecció del paneslavisme a l’Europa de l’est. Paraules clau: Rússia, església ortodoxa, espiritualisme, paneslavisme, Revolució soviètica, Lunatxarski.https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/145112Rússiaesglésia ortodoxaespiritualismepaneslavismeRevolució sovièticaLunatxarski. |
| spellingShingle | Raquel de la Arada Ferran Sánchez Margalef Conrad Vilanou Torrano Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació Rússia església ortodoxa espiritualisme paneslavisme Revolució soviètica Lunatxarski. |
| title | Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica |
| title_full | Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica |
| title_fullStr | Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica |
| title_full_unstemmed | Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica |
| title_short | Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica |
| title_sort | russia entre la tradicio ortodoxa i la revolucio sovietica |
| topic | Rússia església ortodoxa espiritualisme paneslavisme Revolució soviètica Lunatxarski. |
| url | https://revistes.iec.cat/index.php/EduH/article/view/145112 |
| work_keys_str_mv | AT raqueldelaarada russiaentrelatradicioortodoxailarevoluciosovietica AT ferransanchezmargalef russiaentrelatradicioortodoxailarevoluciosovietica AT conradvilanoutorrano russiaentrelatradicioortodoxailarevoluciosovietica |